Abril de 1384
L’abat del meu
monestir és massa vell per a viatjar.
Ell m’ha demanat d’anar en el seu lloc a la
cerimònia de consagració de l’església de Santa Maria del Mar a Barcelona.
L’abat i els meus germans monjos m’han donat
una llarga llista de preguntes. Jo he de ser els seus ulls i les seves orelles
en el viatge.
Demà comença el meu viatge. Se’m permetrà
trencar el vot de silenci.
Hi ha tantes coses a veure i aprendre fora
del nostre monestir!
Durant el meu viatge m’hostatjaré en abadies
i cases de pagès i visitaré algun Castell abans d’arribar a Barcelona.
Mentre camino, recordo i enyoro la vida al
monestir.
Allà convivia en pau amb els meus germans. Jo
era l’encarregat de copiar els llibres de la biblioteca en el escriptòrium, a
més de tres germans més. El cas es que tothom pensa que és un treball molt dur,
ja que podia estar mesos copiant un sol llibre, però la veritat és que a mi
m’agradava aquella feina. Gràcies a aquest hàbit de cada dia he aconseguit una
gran habilitat amb l’escriptura que m’ha permès escriure aquest diari personal.
La gent diu que la vida en un monestir és
molt avorrida, però jo sé de primera mà
que això no és veritat. Sempre tens coses a fer durant el dia.
Els novicis per exemple passen molt de temps
estudiant.
En aquest moment me’n recordo del horaris en
el monestir que teníem que complir si o si.
Al matí quan ens llevàvem esmorzàvem al
refectori tots junts com bons germans, inclús l’abat esmorzava amb nosaltres,
se m’oblidava, abans d’esmorzar fèiem el “maitines”, que consisteix en fer una
pregària durant el temps de dejuni abans de l’esmorzar.
